Na Catibel i jo, el mes de desembre, a l' aula d'informàtica hem fet un vídeo amb imatges de Nadal.
Hem posat la nadala que varem fer a l' auditori com a fons de música.
divendres, 8 de gener del 2010
divendres, 29 de maig del 2009
NA MARTA HA DESAPAREGUT!
Hi havia una vegada dos nins i una nina que eren molt amics.
Un dels nins nomia Marc tenia el pèl ros, era alt i sempre anava amb roba moderna. L’ altre nin nomia Carles, era baixet, de pèl obscur i duia ulleres.
La nina nomia Marta, no era ni alta ni baixa però era molt guapa.
Tots tres anaven a la mateixa escola.
Quant sortien de l’ escola se n’ anaven a casa seva, dinaven i després quedaven per jugar davant el pati de l’ escola.
La seva escola era gran i molt antiga. Tenia taquilles de fusta, els pupitres romputs i la pissarra de color gris obscur.
Aquella escola era molt, molt antiga.
Els nins d’aquella escola eren molt bons al·lots i bons al·lotes, però a vegades no feien cas ni als seus amics, ni als professors, ni als seus pares.
Els professors eren amables i llests però quant s’ enfadaven, s’ enfadaven fort!
Aquella escola era normal fins que sortia tothom, desprès ja no.
Com que l’escola era molt antiga no hi havia alarma i per això tancaven amb clau i apagaven els llums.
Quan ja no hi havia ningú entraven uns homes que es feien passar per policies (i no eren policies) i encenien els llums . Quan eren a dedins, tornaven a tancar amb clau i apagaven els llums. Passava una cosa misteriosa; cada dia passava el mateix.
Un dia, quant els tres amics jugaven al parc de l’ escola na Marta va veure aquells homes i va dir als seus amics:
-Vaig a veure que passa a la nostra escola!
-Però no pots, i si et passa alguna cosa?-Va demanar en Marc.
-Tranquil no me passarà res –Va respondre na Marta.
Els seus amics tenien por i s’ en varen anar.
El dia següent ella no va anar a escola. Els pares de na Marta estaven molt preocupats i varen demanar a en Marc i en Carles:
-Sabeu on és na Marta?
-Jo no ho se, ahir estàvem jugant al pati i varem veure uns homes que entraven a la nostra escola i va anar a veure que passava, nosaltres ens varem anar perquè teníem por.
El dia següent a l’ escola varen demanar per na Marta i en Carles i en Marc varen contar la mateixa història a la professora, en Carles i en Marc estaven molt preocupats!
Ja no sabien on cercar!
-Que podem fer? – Va demanar en Carles.
Mmmm..., ja ho se!, cridarem a la policia! – Va dir en Marc convençut.
Quina idea mes bona! – Va exclamar en Carles.
I ho van fer així. Quant tenien a la policia al davant li van explicar el que havia passat.
-Què m’ esteu dient? – Va dir el policia, sense creure’ls.
-Què si, què si, que hi ha uns homes que es fan passar per...! – Van cridar en Marc i en Carles a la vegada.
- Si, si, vosaltres voleu que me cregui que hi ha uns homes que es fan passar per policies i no ho són?-Va dir el policia, mentre que pujava al cotxe.
Què si, ja veuràs quant sortegem a les noticies que hem trobat a na Marta...
-Mmmm..., ja se – Va dir el policia.
-Si trobeu a na Marta, vos donaré els doblers que faci falta per curar-la. – Va dir el policia, convençut de que dos nins no podien trobar a la seva amiga.
-Accepta’m – Va dir en Marc, decidit.
-I si no la trobem (que es impossible), que passarà?- Va demanar en Carles?
-...Mmmm, ja ho voreu... – Va dir el policia.
I el policia sen va anar tot content.
-Venga, anem a casa Carles, demà duré la motxilla amb les coses necessàries i tu duràs el menjar i l’ aigua. – Va dir el Marc.
-D’acord, jo també duré el botiquí. – Va dir en Carles.
Partirem desprès de classe, d’ acord? - Va dir en Marc.
D’ acord! – Va dir en Carles.
El dia següent, desprès de classe es van reunir a la porta de l’ escola, van decidir que sempre anirien cap a la lluna.
Van caminar devers 15 quilòmetres per un caminet ple de òlibes, mussols i ratapinyades, i al final van trobar una casa abandonada.
Van acostar-se molt lentament.
En Marc va mirar per la finestra i va dir en veu molt baixa:
-Aquí no hi ha res.
-Idó anem a entrar -Va dir en Marc.
Quan van entrar varen veure una escala. Alguns escalons estaven espenyats. En Marc va pujar les escales molt a poc a poc,en Carles va quedar a baix, tenia por.
Quan en Marc era dalt va veure a na Marta i va dir molt fluix:
- Es aquí!
En Marc li va llevar la bena de la boca i tots tres van sortir correguent.
_Aaaaaaaa!-Van cridar tots tres.
Feia una tormenta molt grossa, els telèfons no funcionaven i les faroles estaven apagades!
Van veure una porxada i es van ficar a dedins.
En Carles va dir:
-Tendírem que córrer fins arribar a casa teva, Marta!
-Mmmm..., on som? – Va demanar na Marta.
-T’ han segrestat, peró tranquil·la, que ja t’ hem salvat, li va contestar en Marc.
Quan varen arribar a casa de na Marta, els pares es van alegrar molt.
Els pares dels tres amics, van denunciar a aquell home per haver secuestrat a na Marta, el director d’ aquella escola ja s’ havia cansat, va reformar l’ escola i ja no va passar res mai mes.
Un dels nins nomia Marc tenia el pèl ros, era alt i sempre anava amb roba moderna. L’ altre nin nomia Carles, era baixet, de pèl obscur i duia ulleres.
La nina nomia Marta, no era ni alta ni baixa però era molt guapa.
Tots tres anaven a la mateixa escola.
Quant sortien de l’ escola se n’ anaven a casa seva, dinaven i després quedaven per jugar davant el pati de l’ escola.
La seva escola era gran i molt antiga. Tenia taquilles de fusta, els pupitres romputs i la pissarra de color gris obscur.
Aquella escola era molt, molt antiga.
Els nins d’aquella escola eren molt bons al·lots i bons al·lotes, però a vegades no feien cas ni als seus amics, ni als professors, ni als seus pares.
Els professors eren amables i llests però quant s’ enfadaven, s’ enfadaven fort!
Aquella escola era normal fins que sortia tothom, desprès ja no.
Com que l’escola era molt antiga no hi havia alarma i per això tancaven amb clau i apagaven els llums.
Quan ja no hi havia ningú entraven uns homes que es feien passar per policies (i no eren policies) i encenien els llums . Quan eren a dedins, tornaven a tancar amb clau i apagaven els llums. Passava una cosa misteriosa; cada dia passava el mateix.
Un dia, quant els tres amics jugaven al parc de l’ escola na Marta va veure aquells homes i va dir als seus amics:
-Vaig a veure que passa a la nostra escola!
-Però no pots, i si et passa alguna cosa?-Va demanar en Marc.
-Tranquil no me passarà res –Va respondre na Marta.
Els seus amics tenien por i s’ en varen anar.
El dia següent ella no va anar a escola. Els pares de na Marta estaven molt preocupats i varen demanar a en Marc i en Carles:
-Sabeu on és na Marta?
-Jo no ho se, ahir estàvem jugant al pati i varem veure uns homes que entraven a la nostra escola i va anar a veure que passava, nosaltres ens varem anar perquè teníem por.
El dia següent a l’ escola varen demanar per na Marta i en Carles i en Marc varen contar la mateixa història a la professora, en Carles i en Marc estaven molt preocupats!
Ja no sabien on cercar!
-Que podem fer? – Va demanar en Carles.
Mmmm..., ja ho se!, cridarem a la policia! – Va dir en Marc convençut.
Quina idea mes bona! – Va exclamar en Carles.
I ho van fer així. Quant tenien a la policia al davant li van explicar el que havia passat.
-Què m’ esteu dient? – Va dir el policia, sense creure’ls.
-Què si, què si, que hi ha uns homes que es fan passar per...! – Van cridar en Marc i en Carles a la vegada.
- Si, si, vosaltres voleu que me cregui que hi ha uns homes que es fan passar per policies i no ho són?-Va dir el policia, mentre que pujava al cotxe.
Què si, ja veuràs quant sortegem a les noticies que hem trobat a na Marta...
-Mmmm..., ja se – Va dir el policia.
-Si trobeu a na Marta, vos donaré els doblers que faci falta per curar-la. – Va dir el policia, convençut de que dos nins no podien trobar a la seva amiga.
-Accepta’m – Va dir en Marc, decidit.
-I si no la trobem (que es impossible), que passarà?- Va demanar en Carles?
-...Mmmm, ja ho voreu... – Va dir el policia.
I el policia sen va anar tot content.
-Venga, anem a casa Carles, demà duré la motxilla amb les coses necessàries i tu duràs el menjar i l’ aigua. – Va dir el Marc.
-D’acord, jo també duré el botiquí. – Va dir en Carles.
Partirem desprès de classe, d’ acord? - Va dir en Marc.
D’ acord! – Va dir en Carles.
El dia següent, desprès de classe es van reunir a la porta de l’ escola, van decidir que sempre anirien cap a la lluna.
Van caminar devers 15 quilòmetres per un caminet ple de òlibes, mussols i ratapinyades, i al final van trobar una casa abandonada.
Van acostar-se molt lentament.
En Marc va mirar per la finestra i va dir en veu molt baixa:
-Aquí no hi ha res.
-Idó anem a entrar -Va dir en Marc.
Quan van entrar varen veure una escala. Alguns escalons estaven espenyats. En Marc va pujar les escales molt a poc a poc,en Carles va quedar a baix, tenia por.
Quan en Marc era dalt va veure a na Marta i va dir molt fluix:
- Es aquí!
En Marc li va llevar la bena de la boca i tots tres van sortir correguent.
_Aaaaaaaa!-Van cridar tots tres.
Feia una tormenta molt grossa, els telèfons no funcionaven i les faroles estaven apagades!
Van veure una porxada i es van ficar a dedins.
En Carles va dir:
-Tendírem que córrer fins arribar a casa teva, Marta!
-Mmmm..., on som? – Va demanar na Marta.
-T’ han segrestat, peró tranquil·la, que ja t’ hem salvat, li va contestar en Marc.
Quan varen arribar a casa de na Marta, els pares es van alegrar molt.
Els pares dels tres amics, van denunciar a aquell home per haver secuestrat a na Marta, el director d’ aquella escola ja s’ havia cansat, va reformar l’ escola i ja no va passar res mai mes.
divendres, 9 de gener del 2009
LES VACANCES DE NADAL
Els reis m' han duit moltes coses.
Ara vos dirè que m' han duit:Tres llibres: un del cos humà, un de l’univers i un de misteris, un mono per anar a equiar, amb els guants i els calcetins, tambè m'han duit uns calçons de mango, i un joc de química.
La nit de Nadal vaig anar a sopar i a dormir a cal's meus padrins, el sopar(que el va fer la meva padrina) era bonissíím!
La nit de cap d' any la varem passar a casa meva. Quan havíem de menjar el raïm ens va pegar per fer rialles, la meva germana no se les va poder menjar totes!(les va guardar pel raïm de les Canàries).
Bè... jo, quan se’n varen anar tots els convidats, estava morta de son!Eren les quatre i mitja del dematí!
M'ho vaig passar molt bè!
Bè, aquestes són les meves vacances!!
Ara vos dirè que m' han duit:Tres llibres: un del cos humà, un de l’univers i un de misteris, un mono per anar a equiar, amb els guants i els calcetins, tambè m'han duit uns calçons de mango, i un joc de química.
La nit de Nadal vaig anar a sopar i a dormir a cal's meus padrins, el sopar(que el va fer la meva padrina) era bonissíím!
La nit de cap d' any la varem passar a casa meva. Quan havíem de menjar el raïm ens va pegar per fer rialles, la meva germana no se les va poder menjar totes!(les va guardar pel raïm de les Canàries).
Bè... jo, quan se’n varen anar tots els convidats, estava morta de son!Eren les quatre i mitja del dematí!
M'ho vaig passar molt bè!
Bè, aquestes són les meves vacances!!
dilluns, 31 de març del 2008
A classe de català hem escrit una recepta. Esper que vos agradi.
PA AMB OLI I FORMATGE.
Ingredients i utensilis:Pa , formatge, sal ,oli,tomàtiga,una post i un ganivet.
Elaboració.
En primer lloc posam el pa el pa damunt la post i tallam 2 llesques.
A continuació se talla i se restrega la tomàtiga damunt el pa.
Desprès s’ agafa la sal i l’ oli i s’ en tira per damunt el pa.
Tot seguit se talla i es posa el formatge per damunt el pa.
Finalment se posa l’ altre llescai està apunt per menjar.
LES VACANCES DE PASQUA.
· Hola som n’ Aina i tenc 9 anys. Aquestes vacances de pasqua m’ ho he passat molt bé!
· He anat 3 dies a dormir a cals meus padrins, ha estat molt divertit perquè m’ho he passat molt bé.
· També he fet els deures, eren molt fàcils, si els fas bé, si no, són molt difícils!
· El primer dia d’aquestes vacances vaig fer robiols amb la meva padrina.
· He anat a veure al meu padrí que estava malalt a l’hospital, perquè quan estàvem al meu camp carregava pedres amb un remolc i li va passar per damunt, el tractor duia pedres!! Peró ara ja està millor.
dimarts, 11 de març del 2008
RECEPTA
A classe de català hem escrit una recepta. Esper que vos agradi.
PA AMB OLI I FORMATGE.
Ingredients i utensilis:Pa , formatge, sal ,oli,tomàtiga,una post i un ganivet.
Elaboració.
En primer lloc posam el pa el pa damunt la post i tallam 2 llesques.
A continuació se talla i se restrega la tomàtiga damunt el pa.
Desprès s’ agafa la sal i l’ oli i s’ en tira per damunt el pa.
Tot seguit se talla i es posa el formatge per damunt el pa.
Finalment se posa l’ altre llescai està apunt per menjar.
PA AMB OLI I FORMATGE.
Ingredients i utensilis:Pa , formatge, sal ,oli,tomàtiga,una post i un ganivet.
Elaboració.
En primer lloc posam el pa el pa damunt la post i tallam 2 llesques.
A continuació se talla i se restrega la tomàtiga damunt el pa.
Desprès s’ agafa la sal i l’ oli i s’ en tira per damunt el pa.
Tot seguit se talla i es posa el formatge per damunt el pa.
Finalment se posa l’ altre llescai està apunt per menjar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)